La Donzell d'Urgell

"Pujant vers la Donzell d'Urgell (o Donzell, com alguns manifesten), he gaudit d'una bellesa que m'ha captivat. L'ennuvolament del cel i la tonalitat de la seva llum han fet que aquest poble i les terres del seu entorn agafessin una tonalitat densa, matisada… que m'han fet exclamar: Quina bellesa!

Després, com fet per dits de fada, s'ha esquinsat l'ennuvolament i ,els raigs del sol han sortit generosament donant el seu bes més suau, a cases, terres i homes.

No havia pujat mai fins a Donzell, però després de gaudir d'aquesta bellesa, passejar pels seus carrers que trasmeten història per tots costats i parlar tan amablement amb la seva gent, no dubto que tornaré més d'una vegada".

(Fets, Costums i LLegendes de Joan Bellmunt i Figueras)

Informació del poble

El poble de la Donzell es troba en un turó de la serra de Montclar, a 560 m d'altitut. La visió que ens ofereix és realment meravellosa i espectacular: mirant cap el migdia veiem el pla d 'Agramunt, amb la vall de Sió i encara més enrera la torre de guaita d'Almenara. Cap el nord la espectacular Serra del Montsec que regna en l'horitzó.

La Donzell encara avui, manté les seves característiques originals de vila closa i per entrar dintre del nucli de població s'ha de fer per una de les dos portes que hi donen accés des del costat on hi ha l'esglèsia de Sant Pere. Antigament aquestes portalades que donen accés al nucli estaven tancades quan arribava la nit i ningú podia entrar ni sortir del poble durant les hores nocturnes, llevat d'excepcins puntuals.

El darrer toc de campana, al vespre, era el senyal del tancament de les portes i, el toc de l'Àngelus que es feia a punta de dia, indicava que s'obria i de que es podía sortir a treballar als camps.

Damunt d'una d'aquestes portalades, es pot veure una bàscula de tributs romana, en record d'uns temps pasats. Era l'antiga bàscula municipal i servia per pesar els productes que la gent venia o el seu pagament en espècies, al no tenir diners per pagar el denme al Senyor del Castell.

L'experiència

Penetrar a la Donzell és sumergir-se en temps medievals on una vegada dins es gaudeix d'un entramat interior de carrers ombrívols i encantadors amb balcons acolorits per geranis i margarides, placetes vivides i encissadores, passos coberts i racons típics que ens duran el regust medieval suspès en l'aire. Les places són dues, la Placeta i La plaça Major, una mica més gran que l'anterior, però no molt més. Dos carrers recorren sinuossos tot el poble, el carrer d'avall, i el carrer estret. Tot el conjunt és una delicia i ens ofereix una bellesa tranquil.la i serena . Aquest petit poblet de les comarques d'interior és on el silenci, el repòs i la contemplació troba el seu espai natural.

Una mica d'història

L'any 1032, el límit septentrional d'un "Guansero" que arriba al riu Sió era la "guardia de Ledoncelo" que, per la situació es creu que és aquest indret. Durant bona part del segle XI fou una terra despoblada i disputada entre cristians i sarraïns, una zona amb un passat ple de conquestes i reconquestes, una terra fronterera en la que destaquen la gran quantitat de castells.

El terme de Donzell fou conquerit per Armengol IV i, el 1190 n'ostentava la senyoria Ramón de Sedó, que amb la seva muller deixaren el castell a la seva filla Berenguera casada amb Ramon de Camporrells (junt amb el castell de Mafet).

Documentat el castell de Donzell doncs el 1190 (pel testament), s'esmena altre cop el 1328. Es torna a nombrar quan Jaume II donà el comtat d'Urgell al seu fill Alfons y quan el 1462 va passar a pertànyer a Joan de Casaldàliga, ciutadà de Lleida. En aquella època Donzell figurava amb 11 focs, dins la vegueria de LLeida.

El poble va esdevenir centre de la baronia de la Donzell, que a mitjans del segle XVII fou comprada, juntament amb Rocabertí, pels Solà. (A la entrada del castell podeu veure el sol de blasó).

A mitjans del segle XVIII era senyora de la Donzell i Tudela, Maria Helena de Lanuza, muller del marquès de Dosaigües ,però a la fi de l'Antic Règim era de nou dels Solà.

És en el segle XX ,després de la Guerra Civil, quan Donzell, al morir molts dels seus hereus i degut a la dura vida del camp quan comença a despoblar-se. El 1970 el poble és incorporat a la vila d'Agramunt i actualment som censats 43 persones.

Llegendes

La llegenda que arriba fins els nostres dies, trasmesa oralment durant segles, ens parla del castell i del poble de la Donzell, i que vindria de Donzella.

"Ens diu la llegenda que, el senyor de Montclar, era un dels més braus guerrers que la història ens ha donat. La seva aferrissada lluita contra els sarraïns, i les seves victòries incessants, van donar-li una aurèola de grandessa i senyoriu entre les tropes cristianes i, per contra, un accentuat i real temor entre els sarraïns, els quals, si sabien que al capdamunt de les tropes cristianes hi anava el senyor de Montclar, tremolaven.

Els presoners que va fer en les seves batalles s'havien de comptar per centenars de centenars; no hi ha dubte que era el terror vivent dels àrabs, almenys així ho hem de deduir pel que hom en compta i per les seves obres.

Tants i tans presoners va arribar a fer,que no cabien dintre del seu castell on residia, per la qual cosa va decidir, que ja que estava en possessió de dos castells més, fer-los servir com a llocs de reducció dels sarrraïns que quéien a les seves mans .Va ser d'aquesta manera com va utilitzar llurs castells com a presó, amb l'avinentesa que en un hi tancava els homes i nois i a l'altre les dones i donzelles.

Amb el temps, i degut al fet comtat, ambdos castells van prendre els noms respectius de castell de les Donzelles (o de la Donzella, ja que hi havia presonera una bella jove sarraïna filla d'un cabdill), i castell de les Puelles, noms que més tard van extendre a les dues poblacions que, a recer dels castells,van sorgir, i encara avui subsisteixen no gaire lluny del castell i poble de Montclar, on residia el brau i generós senyor, terror de la morisma ala nostra terra".

Llocs d'interès

La Donzell té un monument a la dona treballadora que representa una dona anant a buscar aïgua. És un lloc que en èpoques de sequera, s'havia d'anar a cercar aigua al canal d'Urgell, i això representava una hora de camí. L'aigua directa no es posà l'any 1965.

L'esglèsia parroquial està dedicada a Sant Pere. Té una sola nau i campanar de torre quadrada. Fou reformada vers al segle XVII. En temps passats la festa major era per Sant Pere, però desde fa molts anys se celebra en honor de Sant Roc.

L'Ermita de Sant Roc, va ser aixecada per venerar aquest Sant al qual es van encomanar els antics habitants de la Donzell quan es veieren afectats pel cicle pestífer del còlera. A canvi, li van prometre fer festa en el seu honor si el poble es veia lliure d'aquell estrall i, com que així fou, segons ens ha arribat a través del temps, el poble fa festa votada en honor seu a l'Agost. La imatge de sant Roc és a la ermita, però el dia de la seva festa la porten en processó fins a l'esglèsia.Un cop allà la imatge roman vuit dies, entre el poble. Al temple la gent té costum d'anar-hi a fer-li pregàries i a donar-li gràcies.

Trascorreguts els vuit dies, i en una solemne processó, es passeja pels carrers del poble i es torna a la ermita, on roman la resta de l'any. Així doncs, com van fer els avanpassats que van passejar el sant pels carrers, avui, recordant aquell fet,es conserva la tradició.

El goig de Sant Roc diu:

Déu vos salve, Roc santíssim
de noble generació,
sellat amb la Santa Creu,
en vostre cos preciós.

Als apestats i malalts
essent pelegrí ditxós,
curàreu amb el contacte
per vostra santificació.

Déu vos salve Roc angèl.lic
que amb vostres deprecacions,
sou contra la pestilència
divinament poderós.

Molts en viles i ciutats
d'aquest contagi mortal
per Vós estan deslliurats
i lliures de semblant mal.

Puig tenim tal advocat
fent dels pecats penitència:
per ell,la Donzell és deslliurat
del contagi i pestilència.

Quan es construí el campanar de l'església ,el poble no disposava de les possibilitats econòmiques per fer realitat aquell projecte. La gent, degut a fortes sequeres, no havia tingut els ingressos necessaris que permetés poder mantenir a la família i desprendre's d'una part per destinar-la a la construcció del campanar. Amb aquest panorama la cosa no es véia massa clara que arribés a un final feliç. Però va succeir que un poderós senyor va propossar que es faria càrrec de totes les despeses de la construcciódel campanar si la Donzell acceptava pagar un delme. És a dir, de cada 10 garbes que fessin a cada casa del poble quan seguessin, una sería per ell fins que estiguessin pagades totes les despeses a les quals ell faria front per endavant.

El poble acceptà aquesta proposta, ja que era l'única manera de poder construir el campanar i anar-ho pagant entre tots amb uns anys de marge. Així es féu i desde aquell moment es començaren les obres per un costat i, es passava per les eres i els camps a l'hora de la sega per l'altre, a fi i efecte de cobrar l'impost acceptat del delme.

El que succeí amb els anys, però,va ser que el poble pensava que ja havia pagat l'import del que costà el campanar, però el senyor en qüestió déia que encara faltava, sense donar comptes ni explicacions. Així va ser com el poble es va negar a continuar pagant una cosa que, segons ells, ja havien amortitzat amb escreix amb els anys que havien pagat l'onzè, i decidiren recòrrer als tribunals per deixar de pagar l'impost. Fent càlculs dels anys i de quant n'havien aportat cada un durant aquells anys, el tribunal donà la raó als recorrents, eximint-los de continuar pagant el delme.

Així el poble deixà de pagar, i per commemorar la sentència d'aquell fet, a la plaça Major del poble van col·locar una placa commemorativa, en la qual s'hi pot veure: Plaça de la Redempció.

 Recomana Cal París!